Creix un 13% el nombre de cooperatives a la Comunitat Valenciana

El 2015 es van crear 146 cooperatives de treball a la Comunitat Valenciana (80 a València, 56 a Alacant i 10 a Castelló), 12,3% més que l'any anterior. En conjunt el sector va generar 613 nous llocs de treball directes, dels quals el 94% són socis treballadors i el 6% restant treballadors no socis.

El president de FEVECTA ha valorat positivament el creixement en el nombre de cooperatives creades el 2015, ja que suposa un dels percentatges de creixement més alts dels últims anys. Sobre els motius d'aquest creixement, Sampedro ho ha atribuït a dues raons: la reobertura de la seu de la Federació a Xàtiva, que cobreix l'àrea de les comarques centrals, i un major coneixement de la gent respecte de la fórmula cooperativa com a opció d'autoocupació.

Sobre la tasca de foment del cooperativisme realitzat des de la seu de FEVECTA a Xàtiva, Emilio Sampedro ha explicat que en 2015 s'han creat a la zona 25 noves cooperatives, fet que suposa un creixement del 92% des del 2012, exercici en què es va haver de tancar la seu per la crisi econòmica. Quant a la segona raó, "els anys de crisi han fet augmentar l'interès per conèixer les opcions de la fórmula cooperativa com a alternativa d'autoocupació, el que hem vist cristal•litzar sobretot en aquest últim exercici tant per una certa millora del context econòmic com pel fet que les cooperatives hagen resistit millor a la destrucció d'ocupació, un fet que ha estat reconegut fins i tot des del Ministeri d'Ocupació ", ha comentat Sampedro.

Del total de cooperatives valencianes, el 80% ja són de treball. "L'augment d'aquest percentatge en els últims anys es deu al fet que la cooperativa de treball s'està contemplant cada dia més com una fórmula d'emprenedoria i com a eixida professional per a moltes persones", ha comentat Emilio Sampedro.

Per sectors d'activitat, les noves cooperatives creades en 2015 es dediquen a: comerç (21,2%), alimentació i hostaleria (8,2%), assessorament a empreses (6,8%), serveis culturals (6,8% ), altres serveis (20%), ensenyament (8,2%), transports (6,8%), construcció (6,8%) i indústria (5,5%), etc.

Valoració del fenomen de les ‘cooperatives de facturació’

El president de FEVECTA ha aprofitat l'ocasió per valorar el fenomen de les mal anomenades ‘cooperatives de facturació’, que ha proliferat durant l'últim any a la calor de la crisi econòmica i que s'està venent com una opció vàlida, legal i avantatjosa per a professionals freelance o autònoms. No obstant això, Emilio Sampedro ha advertit que, lluny de funcionar com cooperatives de treball, aquestes empreses paraigües "incompleixen en la majoria de casos amb alguns dels preceptes fonamentals d'aquest tipus d'empresa cooperativa".

Habitualment, les persones que busquen associar-se a aquest tipus d'empreses paraigua són professionals que realitzen el seu treball de manera individual i busquen suportar uns costos socials més reduïts als que habitualment assumeix un autònom per no aconseguir uns nivells de facturació suficients o estables en el temps .

"Pel que coneixem, hi ha empreses d'aquest tipus a tot el territori nacional i gairebé sempre adopten la fórmula cooperativa de treball associat, incomplint tant la legislació que regula aquesta forma de cooperativa com, sovint, la normativa laboral i de Seguretat Social", ha criticat Emilio Sampedro.

Tal com ha explicat el president de FEVECTA, "l'objecte social d'una cooperativa de treball és proporcionar ocupació als seus socis i treballadors en les millors condicions possibles per la qual cosa l'estabilitat en el temps, lligada com no pot ser d'una altra manera a la cotització dels seus socis a la Seguretat Social de manera continuada, és condició sine qua non ".

En definitiva, per a Sampedro, "les mal anomenades 'cooperatives de facturació' no són la solució per a aquells professionals la falta d'activitat dels quals o de continuïtat en la mateixa no permeta la cotització permanent en Seguretat Social, ni la fiscalitat dels seus ingressos".

Com a conseqüències perjudicials d'aquestes entitats, Sampedro ha apuntat "que es perpetua una situació clara de precarietat laboral, s'escatima el pagament d'una sèrie de cotitzacions socials i impostos derivats de l'activitat i es genera una competència deslleial en l'entorn empresarial en què aquestes empreses operen", pel que ha demanat que des dels poders públics es done una solució real i efectiva a una realitat existent.

El sector cooperatiu de treball en xifres

Al tancament d'exercici de 2014 hi havia a la Comunitat Valenciana 1.958 cooperatives de treball, un 3,8% més que el 2014 (1.209 a València, 561 a Alacant i 188 a Castelló).

Per sectors d'activitat, el major nombre de cooperatives de treball associat es concentra en el sector serveis amb un 54,5%, on en els últims anys s'ha accentuat la creació de cooperatives, sobretot, en àrees qualificades com a nous jaciments d'ocupació (cultura, oci, medi ambient, educació, serveis socials, etc.). El segueixen a distància les cooperatives del sector industrial, que han anat disminuint fins al 16,5%, les del sector de la construcció, que després de la crisi i la bombolla immobiliària s'ha estabilitzat en un 14,2%, els petits comerços, que segueixen creixent lentament fins al 11,2% i les dedicades al sector primari amb el 3,6%.

En l'actualitat, 21.213 persones són sòcies i/o treballadores d'alguna cooperativa de treball (6.187 alacantins, 13.132 valencians i 1.894 castellonencs) i segueix incrementant-se el interès per constituir cooperatives. El servei d'atenció a emprenedors de FEVECTA va atendre durant 2015 a 294 grups d'emprenedors que buscaven assessorament per crear una cooperativa. D'aquests grups, 175 eren de València, 80 de la província d'Alacant i 39 de Castelló. Des que va començar la crisi els grups atesos han registrat un increment del 100%. Aquest any es va atendre a més d'un miler de persones de tota la Comunitat.

Perfil dels emprenedors

El servei gratuït d'atenció a emprenedors de FEVECTA va atendre el 2015 un total de 294 grups de tota la Comunitat Valenciana (175 de València, 80 d'Alacant i 39 de Castelló), interessats a crear noves cooperatives. Aquests grups estaven integrats per prop d'un miler de persones, de les quals un 51% eren dones i el restant 49% són homes.

Pel que fa al nivell d'estudis, continua augmentant el nombre dels emprenedors amb estudis superiors (llicenciats i diplomats) passant del 55,7% al 59,4% el 2015. Les persones amb estudis mitjans (batxillerat, FP I i II) es situa en un 27,4%. Les persones amb estudis de nivell bàsic representen un 12,2% i, finalment, les persones sense estudis representen l'1%.

Pel que fa a la situació laboral de les persones interessades a crear una cooperativa, els emprenedors en situació d'atur que busquen a la cooperativa una fórmula d'autoocupació, representen el 51%, tot i que, per primera vegada, els autònoms arriben al segon lloc amb el 23,8%, seguit dels treballadors per compte aliè amb un 22,1%. En darrer lloc es troben aquells emprenedors que declaren trobar-se en una situació laboral irregular amb un 1,1% o bé les persones en altres situacions no declarades amb un 2%.

En relació amb les edats dels emprenedors que han passat durant l'últim any pel servei d'assessorament de FEVECTA, el tram d'edat entre els 25 i els 45 anys és el més nombrós entre els emprenedors que creen cooperatives, amb el 66% de els casos. La segona posició és per als majors de 45 anys amb el 26% i els segueixen els menors de 25 anys que se situa en el 8%.

A la pregunta de per què han decidit crear una cooperativa de treball, els emprenedors que han passat pel servei de FEVECTA responien el següent: Per esperit emprenedor (69%), per regularitzar una situació irregular (8%), pel tancament de l'empresa en la qual treballen (4%), per finalització del contracte (2%), per altres motius (17%).

Finalment, les activitats dels projectes empresarials més freqüents entre els emprenedors que volen crear una cooperativa durant l'últim any van ser, per ordre de preferència: Activitats sanitàries, d'atenció a persones i de serveis socials (16%), serveis a empreses ( 15%), activitats relacionades amb l'ensenyament (12%), hostaleria (12%), activitats de fabricació de productes i industrials (11%), de comerç al detall o a l'engròs (9%), activitats culturals, esportives i d'oci (8%), serveis relacionats amb activitats del sector primari (6%), activitats informàtiques i TIC (4%), activitats relacionades amb el reciclatge (3%), serveis immobiliaris i la construcció (2%).