10 línies de finançament imprescindibles

• Plans com per exemple Retos, Emprendetur o Eurostar estan dirigits al finançament de desenvolupaments tecnològics enfocat a cultura, turisme o la cooperació internacional.

Finançar un projecte és sens dubte un dels maldecaps més habituals per als emprenedors. Per tal de fer de manera més eficaç este procés, el passiu d’una empresa ha de ser eficient, i sens dubte recórrer a una font de finançament públic és una bona manera de fer-ho. Este tipus de finançament no substitueix el capital, sinó que és totalment complementari, i així és com s'ha de vore.

Dins del finançament públic, on a Europa hi ha més de 90.000 milions d’euros a l’any, hi ha línies de finançament per a plans de negoci, en menor mesura, i per a projectes d’innovació en la majoria de les ocasions. Si ets un innovador, has de conèixer este tipus de finançament alternatiu. Diego Soro, CEO de Fundera, detalla les línies de finançament més importants del panorama europeu i la millor forma d’accedir a elles.

1.- Enisa. El conocido, flexible y cómodo.

Enisa ofereix préstecs participatius en els quals no es demanen garanties (la garantia és la rendibilitat del projecte) i que, per tant, és necessari en primer lloc un compromís d’inversió per part de l'empresa mateixa. Té diversos instruments, des de la línea més xicoteta de joves emprenedors, amb fins a 75.000 euros, fins a línies majores (tot i que en la pràctica obtindre préstecs de més de 300.000 euros siga difícil).

Caixa Capital Risc no és vertaderament un instrument de finançament públic, però sí funciona de manera anàloga a Enisa. En Caixa Capital Risc estan les línies Micro, on s’ofereixen crèdits de fins a 100.000 euros en préstecs participatius sense garanties. La diferència és que en este cas són convertibles si hi ha una ronda posterior. A la fi per a Caixa Capital Risc es pot vore un sensor en el qual poder vore i seguir bones empreses acompanyades d'instruments de capital risc.

2.- Instrumento PYME de la Comissió Europea

Dins dels programes de finançament més recents, la Comissió Europea dóna un gir cap a les pimes i els startups amb la posada en marxa de l’nstrumento PYME, un programa financer destinat únicament a este tipus d'empreses:

L’Instrumento PYME (o SME Instrument) es divideix en tres fases:

• Fase 1: s’ofereixen 50.000 euros de subvenció a fons perdut per fer un estudi de viabilitat. Està pensat per a empreses que comencen a provar el seu producte en el mercat.
• Fase 2: s’ofereixen entre 1 i 3 milions d’euros per a l'escalabilitat i replicabilitat del projecte. Està dirigit a empreses que ja tenen un recorregut local i han demostrar la viabilitat del seu negoci.
• Fase 3: no hi ha un suport financer, però sí accés a altres programes de la Comissió Europea.

Esta és una de les línies de finançament més interessants, però també una de les més competitives. Afortunadament hi ha convocatòries cada tres mesos aproximadament.

3.- Horizonte PYME

L'any passat des del Ministeri d’Economia es va llançar una línia per tal de finançar els projectes de Fase 1 de l’Instrumento PYME que s’havien aprovat però no estaven finançats. A la Comissió Europea s’avaluen els projectes sobre 15 punts; a partir dels 12 punts el projecte està aprovat però no té per què arribar al finançament, ja que es financen per ordre de nota. Així, és possible que hi haja molt bons projectes, aprovats, però sense finançament.

L’objectiu d’Horizonte PYME és finançar estos bons projectes i donar-los l'oportunitat a Espanya, cosa increïblement útil per a les pimes nacionals que reben una segona oportunitat gràcies al programa. S’espera una convocatòria abans de l’estiu de 2016.

4.- Neotec, l’instrument estrella del CDTI i els Projectes d’investigació i Línia directa d’innovació

El CDTI és un organisme que finança el desenvolupament de tecnologia a empreses espanyoles. Des de fa ja molt de temps es va llançar un programa per finançar les empreses de recent creació (menys de quatre anys en este cas de Neotec) i que tingueren com a nucli el desenvolupament d’alguna tecnologia innovadora.

Este instrument ha anat canviant i evolucionant al llarg dels anys, però la última convocatòria finançava empreses d’esta índole amb fins a 250.000 euros de subvenció a fons perdut. Amb un gir paregut al de l’Instrumento PYME de la Comissió Europea, les empreses han de presentar un pla de negoci on s’explique bé la seua diferència tecnològica i el seu grau d’innovació. En l'última convocatòria, que es va tancar en octubre de 2015, hi va haver un fons de 10 milions d'euros, i hi haurà un percentatge d'èxit de aproximadament el 8 %.

El principal problema d’estes línies per a empreses amb poc recorregut és que el CDTI, en presentar-se els projectes, fa una avaluació financera de l’empresa i sol sol·licitar garanties (per normal general), cosa que moltes vegades és inviable en etapes primerenques del projecte. És un programa molt més recomanable per a empreses que ja tenen un recorregut.

5.- Emplea

Esta convocatòria tradicional del Ministeri d’Economia té com a objectiu finançar la contractació de tecnòlegs a empreses. El pla cobreix la contractació de fins a quatre tecnòlegs durant tres anys, i inclou el salari brut i els costos de seguretat socials en un préstec a l'Euribor, sense garanties. És una convocatòria tancada que se sol obrir a principis de cada any. Com que una de les necessitats principals dels emprenedors la constitueixen els recursos necessaris per a contractar tecnòlegs, és una línia molt demandada. El seu pressupost és d'uns 70 milions d'euros aproximadament.

6.- Eurostars

Eurostars és un programa europeu que serveix per a finançar projectes de cooperació entre un mínim de dos empreses europees per tal de crear un producte innovador orientat al mercat. En esta línia de finançament es presenten projectes internacionals; si s’aproven, cada país finança l’empresa que corresponga. En el cas d’Espanya el responsable és el CDTI, que aporta al voltant d’un 50 % del pressupost del projecte en una subvenció a fons perdut.

És una línia menys coneguda que d’altres i amb menys pressupost, però també de més fàcil accés, ja que és menys competitiva.

7.- AEESD

Esta convocatòria del Ministeri d’Indústria té com a objectiu finançar projectes de desenvolupament experimental per a temàtiques determinades. L’any passat el finançament es va destinar a «indústries del futur», les quals incloïen projectes en Internet, components i sistemes electrònics, computació al núvol i tractament massiu de dades, així com ciberseguretat i confiança.

Són convocatòries tancades que se solen obrir durant el primer semestre de l'any, on es finança quasi el 100 % del pressupost d'un projecte d'R+D+i amb un 20 % en subvenció. La resta es un préstec de 5 anys d’amortització i 2 de carència a l’Euribor, quedant més o menys un 25 % del finançament a títol de garantia.

8.- Retos

Dins del programa RETOS es pretén canalitzar la innovació generada per les universitats i els centres tecnològics a través de les empreses, de manera que estes les orienten cap al mercat. Per això, en RETOS es financen projectes de desenvolupament experimental, aquells projectes enfocats cap al disseny de nous productes o servicis que finalitzen en un prototip o en un element demostrador d’ell. Com a mínim hi ha d'haver una empresa i un centre d'investigació, amb un pressupost base de mig milió d'euros.

És una convocatòria amb un pressupost molt gran, d’uns 500 milions d’euros, que obri al començament de cada any.

9.- Finançament per a emprenedors en el sector cultural o turístic

Actualment hi ha una línia de finançament anual, que s’obri en el primer trimestre de cada any i l’objectiu de la qual és promoure productes i servicis culturals innovadors mitjançant l’aplicació de noves tecnologies, amb impuls de la creació i difusió de l’oferta cultural. El programa subvenciona a fons perdut projectes, generalment amb imports d’entre 20 i 40.000 euros, que mitjançant les noves tecnologies donen suport a les indústries culturals, amb un fons xicotet d'aproximadament dos milions d'euros.

Quant al sector turístic, és rellevant la convocatòria Emprendetur per a projectes d'innovació en l'àmbit turístic. Dins d’esta línia apareix la línia «Emprendetur Jóvenes Emprendedores», la qual ofereix préstecs amb cinc anys d’amortització i dos de carència, sense necessitat d’aportació de garanties.

1. Un altre element a tindre en compte: la fiscalitat

A l’hora de gestionar la inversió (o la manca d’ella), un element que no es pot obviar és el que constitueixen els avantatges fiscals. En general, existeixen deduccions en la quota de l’impost de societats del cost d’un projecte complet de fins a un 12 % del cost d'un projecte d'IT, i d'entre un 25 % i un 42 % en projectes d’R+D. En definitiva, i com a exemple, si un emprenedor fa una inversió de 100.000 euros en un projecte, obtindrà un crèdit fiscal de 8.000 euros si parlem d’un projecte d’IT o d’entre 25.000 i 42.000 euros en el cas d’un d’R+D. Aplicant estes deduccions amb el rigor necessari, qualsevol empresa pot obtindre uns ingressos importants, cosa que en general els emprenedors desconeixen i pot ser de vital importància.