"Jovempa demostra que les dones som capaces d'exercir qualsevol professió i liderar projectes empresarials molt diversos"

Laia Santamaria Borràs és doble llicenciada en Dret i Administració d'Empreses per la Universitat de València, mediadora civil i mercantil, i actualment és doctoranda en Dret Civil per la Universitat de València. A més, ha exercit l'advocacia des de fa 10 anys a l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d’Alcoi. Des de 2013 té el seu propi despatx d'advocats, Togue 's Legal Services

Implicada en distints àmbits, ha exercit funcions d'assessora jurídica de l'Associació Contra la Violència de Gènere i Familiar d'Alcoi (Acovifa); ha estat membre de Comitè Ètic de l’Hospital Verge Dels Lliris d'Alcoi; va fundar l'Agrupació de Joves Advocats d'Alcoi (AJA Alcoi); és advocada assessora a dones víctimes de violència de gènere a l’Ajuntament de Petrer; és membre del Centre de Mediació de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats d'Alcoi (CEMICA Alcoi), i des de setembre de 2020 és vicepresidenta i tresorera en l'Associació  de Joves Empresaris de l'Alcoià-Comtat i Foia (Jovempa).

La veritat és que són cada vegada més les dones que estan en llocs de decisió en les empreses, que hi ha més emprenedores que mai en sectors històricament molt masculinitzats ... Quina és la teua visió al respecte com a vicepresidenta de Jovempa Alcoià-Comtat i Foia?

Hem avançat cap a la normalització, però cap a la igualtat pense que encara no. En el meu sector, per exemple, hi ha moltes dones advocades, de fet en les facultats de Dret es graduen més xiques que xics, però les decisions als òrgans importants seguixen sent, majoritàriament, preses pels homes.

Hi ha sectors on la presència de les dones encara és anecdòtica i les que arriben sovint veuen com les miren de reüll per desconfiança. Des de Jovempa tractem de trencar aquests prejudicis i fer veure que el gènere no determina la qualitat del professional que tens davant teu.

Dus a l'advocacia deu anys, quin va ser el principal motiu per posar en marxa el teu propi despatx?

Des que vaig acabar els meus estudis a València tenia clar que volia exercir a la meva terra. Tot i tenir oportunitats per quedar-me allí, vaig decidir començar la meua carrera professional a Alcoi. Els primers dos anys vaig fer de passant, una figura  molt estesa en la nostra professió que implica que ets aprenent d’un altre company o companya amb més anys d’experiència.

Jo em considere emprenedora des del 2013 quan vaig penjar un rètol amb el meu nom i professió en la façana d’on tinc el despatx.

Quan vaig començar a tenir els meus propis clients, i veia que començava a tenir una xarxa de persones que em consultaven, em confiaven els seus assumptes i que poc a poc podia anar movent-me sola, vaig prendre la difícil decisió d’emprendre i ser empresària.

Sovint pensem que els advocats no som emprenedors ni empresaris perquè la imatge que se’ns trasllada d’estes figures no estan relacionades amb professions més tradicionals com la meua. Jo em considere emprenedora des del 2013 quan vaig penjar un rètol amb el meu nom i professió en la façana d’on tinc el despatx.

En Jovempa ens agrupem emprenedors de tot tipus de sectors, des d’aquells que han formulat les idees tecnològiques més innovadores fins a professionals per compte propi que exerceixen feines més clàssiques o tradicionals. Emprendre implica començar un negoci, iniciar un empresa al teu nom, siga quina siga l’activitat que desenvolupes en ella.

Com és el teu dia a dia com a empresària?

Dur i alhora reconfortant. Ser empresària implica tenir horaris impossibles, sovint impedeix desconnectar de la feina, comporta el desconcert no saber què passarà el mes que ve o com vindran les coses en el futur, és a dir, tens una inseguretat total, però alhora em permet organitzar-me la feina com jo vull, poder decidir què faig i com ho faig, gaudir dels èxits propis i sobretot, conèixer moltíssima gent que en altres circumstàncies no hauria conegut.

Només hi ha un 15% de dones empresàries en les nostres comarques.

Això vol dir que alguna cosa no funciona. Està demostrat que per a una dona compatibilitzar la feina per compte propi i la vida personal és realment complicat. A les dones encara hui se’ns exigeix una sèrie de  rols i estereotips que no sempre son possibles sent empresària. Sovint has de triar entre la teua carrera professional i aspectes de la teua vida privada. Són decisions complexes.

Què creus que pot fer una associació com Jovempa per millorar el percentatge de dones que decideixen emprendre?

En Jovempa veiem diferents perfils d’empresàries i empresaris. Som un grup molt heterogeni, això ajuda a normalitzar el fet que les dones puguem liderar o dirigir projectes empresarials molt diversos i que la imatge de la dona empresària no estiga restringida a un sector o tendència determinat. Jovempa és el clar exemple que les dones podem exercir qualsevol feina i estem capacitades per a dirigir equips nombrosos de treballadores i treballadors.

Des dels 10 anys deia que jo volia ser advocada perquè tinc un concepte molt ferm del que és la justícia i perquè vull ser part del món jurídic.

Ser empresària ha estat la millor decisió que has pres a nivell professional?

Sincerament hi ha dies que pense que voldria ser assalariada, tenir un horari de 8 a 15 hores i quan acabara el meu horari laboral apagar l’ordinador i oblidar-me de la feina. Però jo no  sóc així i qui em coneix sap que la meua feina m’encanta, que des dels 10 anys deia que jo volia ser advocada perquè tinc un concepte molt ferm del que és (o hauria de ser)    la justícia i perquè vull ser part del món jurídic.

Quin consell li donaries a altres dones emprenedores?

No sóc gaire amant de donar consells perquè pense que cada cas, cada persona i cada professió són un món totalment diferent i el que a mi m’ha funcionat potser a un altra no li serveix de res. Allò que sí els diria és que siguen valentes, que creguen en sí mateixes i que resistisquen. Que demanen ajuda quan la necessiten, que s’associen a entitats o col·lectius que les puguen ajudar a créixer, com Jovempa, perquè hi haurà dies molt roïns que voldran llençar-ho tot a rodar, però que si t’agrada el que fas, i creus en tu, els límits no te’ls imposa res ni ningú.