És possible un món sense bancs?

Una de les principals lliçons que podem aprendre d’esta crisi financera i econòmica és que com més necessitem els bancs, més difícil és aconseguir la seua col·laboració. Després de diverses dècades prestant sense control a les empreses constructores i promotores, amb contribució activa en la creació de la bambolla immobiliària que tant de mal ens ha fet a l'economia espanyola i especialment a la valenciana, han passat dràsticament a una severa restricció creditícia. I malgrat l’intent del Banc Central Europeu per injectar liquiditat al sistema per tal d’afavorir els crèdits empresarials, els bancs s’han dedicat a comprar deute sobirà i a especular en els mercats financers.

Durant els anys de crisi, milers d’autònoms, microempreses i pimes han hagut d’abandonar el seu negoci per falta de crèdit, i nombrosos emprenedors han hagut de deixar en standby el seu projecte a l’espera de millors circumstàncies. En este context és realment difícil generar activitat econòmica i treball.

Espanya és un país amb una gran dependència del sistema bancari, a diferència del món anglosaxó. Però també és un país amb una cultura financera molt restrictiva cap als emprenedors i els xicotets empresaris.

Davant d’esta situació, ens podem fer la pregunta: podem prescindir dels bancs? és possible emprendre sense el finançament dels bancs? Afortunadament la resposta a esta pregunta comença a ser positiva, ja que amb la crisi estan sorgint nombroses iniciatives que pretenen generar canals directes de finançament sense necessitat de dependre dels bancs.

Sense cap dubte, l’ús de les TIC i de les xarxes socials està afavorint esta tendència. A més dels recursos informals de les tres efas (family, friend, fools), estan sorgint nous canals de finançament per a emprenedors i xicotets empresaris com ara les plataformes de crowfunding o finances col·laboratives, els micromecenatges, els microcrèdits i els business angels, a més dels sistemes de pagament virtuals i monedes encriptades com el bitcoin. Tots estos mecanismes s'analitzen al meu nou llibre ¿Es posible un mundo sin bancos? La revolución de las finanzas éticas y solidarias.

Però no només és important facilitar o aconseguir finançament per emprendre, sinó que també és igual o més d’important la manera o la forma amb què es finança. M’estic referint a la implantació d’una cultura financera basada en criteris ètics i professionals. Les finances empresarials han d’estar basades en la transparència i la inversió socialment responsable com a dos principis bàsics que han de marcar les pautes de comportament de les finances, inclosos també, per descomptat, els bancs.

I això no s’aconsegueix amb processos de reestructuració o de reordenació del sistema bancari, eufemismes darrere dels quals no hi ha sinó tancaments de bancs i d'oficines i acomiadament de treballadors. Això s’aconsegueix amb la implantació d’uns codis de conducta i de bon govern centrats en l’ètica com a eix transversal.

A altres països de la Unió Europea esta cultura ja existeix i està fortament implantada. Per què no és possible a Espanya? Per l'enorme poder dels grans bancs? Hi té alguna cosa que veure la corrupció? Interrogants que no resoldrem ara però llance per a la reflexió.

A l’Europa central i del nord existeix una banca ètica fortament implantada des de fa diverses dècades i una banca de proximitat o community banking molt vinculada a l’economia productiva. A Espanya quasi no existeix banca ètica i ens estem quedant sense banca de proximitat amb la desaparició de les caixes d'estalvi i les fusions entre cooperatives de crèdit. Però la banca de proximitat és clau per al finançament dels emprenedors i dels xicotets empresaris.

Es tracta d’una banca especialitzada en el negoci detallista, arrelada al territori i vinculada a les necessitats específiques i concretes dels seus clients. Esta és la banca que necessitem per tal de reactivar l’economia, recuperar el teixit productiu perdut i fomentar la innovació a les empreses a través del suport a les empreses innovadores de base tecnològica (startups). Seria important que este tipus d’empreses i que els emprenedors foren conscients (la consciència és clau per al canvi de cultura financera) d’esta realitat, no només amb el propòsit d’aconseguir fonts de finançament apropiades per als seus negocis, sinó també per a contribuir activament al canvi.

 

ARTICLE sobre el llibre ¿Es posible un mundo sin bancos? | Autor: Joan Ramon Sanchis Palacio, catedràtic d’Organització d’Empreses de la Universitat de València, director de l’Institut d’Investigació en Economia Social, Cooperativisme i Emprenedoria IUDESCOOP, col·laborador de FUNIBER i UNEATLANTICO i director del Màster Universitari en Economia Social (Cooperatives y Entitats no lucratives) de la Universitat de València.